Ivan Carbonell | 156 pàgines | Estar en un núvol, núm. 3

Quan Helen Finch va inesperadament de monitora a un campament juvenil a la localitat de Calles, en els Serrans, no imagina que un fet alterarà els dies agitats d’activitats multiaventura, escalada i nits mirant el cel ple d’estels. Just quan està a punt d’iniciar un amor estival, una notícia terrible recorre el campament: ha desaparegut una xica que tots coneixen a la Pobla de Vallbona, en la comarca veïna del Camp de Túria.

Helen no tornarà a la seua Cocentaina natal, sinó que es desplaçarà amb la gent del campament a la Pobla i s’involucrarà en un misteri de xiques desaparegudes, castells fantasmagòrics a Benissanó, discoteques, música popular, circuits de kart, obres de teatre, triangles amorosos i fotografies prohibides. Una vella casa de la Pobla lligada a l’escriptor Teodor Llorente i uns poemes que no es van publicar durant la Renaixença també tindran alguna relació amb el cas de la xica desapareguda.

Però quina connexió hi pot haver entre un succés fantasmal de fa un segle i un cas de desaparició recent? Quin vincle hi ha entre la literatura, els fantasmes, l’escalada i els amors juvenils? S’està enamorant Helen Finch de la persona equivocada? Està posant en perill la seua vida? I sobretot: qui fa fotos i furta les nits d’estiu al campament?

IVAN CARBONELL IGLESIAS (València, 1979) és llicenciat en Filologia, Humanitats i Història i professor de valencià a Secundària i Batxillerat. Ha publicat diverses novel·les juvenils, com El secret del Mas de la Pedra, Premi Ciutat de Torrent; Els papers àrabs, Premi Enric Valor de Picanya; El portal del Lleó; L’àmfora fenícia, Premi Altea, i Shinobi. El senyor de la guerra. També ha publicat per a públic més adult les novel·les La nit de la princesa, La promesa del gal·lés, Els aprenents de traïdor, La paciència del minotaure i La lluna per Tots Sants. En el camp de la investigació ha publicat Fantasmes al palau, Premi Bernat Capó. És l’autor de les ambaixades en valencià que cada any es representen a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina.