Toni Sabater | 144 pàgines | Jàssena, núm. 12

Dins d’un gènere probablement indefinit però situat entre les memòries i el dietari de la comptabilitat dels dies, Insistències en la llum és un conjunt intencionalment desordenat dels records exorcitzats i les experiències vitals de l’autor. Presentats en forma de peces independents i més o menys breus, els diferents textos volen ser un rescat o una recuperació –sempre insistent– de la llum agraïda i càlida que van deixar els moments més intensos, la memòria desinhibida que subsistix com una antiga reminiscència pagana, com un solatge fecund en l’edat de la maduresa.

En eixe calidoscopi estan presents els temps fundacionals de la infància, les diferents genealogies que feren possible a qui els relata, els espais estimats fins al deliri, el descobriment de les literatures com un destí revelat, les nits canviants de les diferents edats, les passions, les pors i les obsessions, els mites o els viatges i les comparacions inevitables amb una ciutat de València on va succeir quasi tot, però també amb una casa entre pins on habita un rellotge que marca, en qualsevol època de l’any, les hores sempre lluminoses dels estius.

TONI SABATER (València, 1969) és escriptor i advocat. La seua relació amb la literatura és una antiga i privada devoció exercida de manera omnívora i a temps complet en la joventut i més tard amb les limitacions pròpies de la vida adulta. En l’estela de lletres d’eixe camí estan els grecs i els llatins, certa anglofília que enyora i recrea el sud, la poesia com a cim de totes les arts, la curiositat o l’interés per obres oblidades o perdudes, la passió per la història o un culturalisme viscut intensament i que per a ell és prou més que una moda o un estil literari. És membre del Consell de Redacció de la revista Lletraferit. En 2013 va publicar el seu primer llibre, Dies, i en 2016 Ciutat de campanars.