Carles Fenollosa | 312 pàgines | Odissea, núm. 14 | Portada: Migue Martí  | ISBN: 978-84-126241-0-6 | 2022

Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians és un assaig i un dubte exposats després d’una lectura intensa i en perspectiva: la del passat i la del present del valencià i de la literatura escrita amb totes les seues paraules, dos dels elements cabdals que han particularitzat i definit el poble valencià com a col·lectivitat europea des de fa vora huit segles.

Per a saber què ha passat amb la nostra llengua i la nostra literatura al llarg del temps, des de l’edat mitjana fins a la contemporaneïtat, cal llegir esta obra, escrita amb el fascinant estil de Carles Fenollosa: pertorbador, combatiu, irònic, brillant, provocador. Ací està tot allò que algú mínimament interessat en la llengua i la literatura valencianes hauria de conéixer sobre la seua evolució, des d’una perspectiva global.

El llibre, de fet, arriba en un moment històric decisiu i paradoxal: el nostre idioma és més estudiat i parlat per més quantitat de gent que mai, però veu seriosament compromesa la seua supervivència a mitjà termini. Esta impactant obra és també, al capdavall, una crida que ens interpel·la: fins ara hem sigut irreductibles, però ho serem a partir d’ara?

CARLES FENOLLOSA LAGUARDA (València, 1989) és doctor en Filologia per la Universitat de València, professor i escriptor. Ha centrat els seus estudis en determinades figures de la literatura valenciana moderna i contemporània, sobre les quals ha publicat diverses obres com Un rei, un déu, una acadèmia. El Regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607) (2021) o Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890) (2022), Premi València Nova d’Assaig. En l’àmbit del periodisme i la narrativa, ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques com el “Quadern” d’El País, Saó o Lletraferit, i ha escrit Narcís o l’onanisme (Drassana, 2018), I Premi Lletraferit de Novel·la.

Ací un tastet de l'inici: https://bit.ly/3qolVak

ÍNDEX

Pròleg, per Vicent Baydal

Advertència prèvia

1238-1412. Dels orígens a la consolidació

Les llengües d’un nou país

Dels trobadors a les cròniques: la primera literatura dels valencians

Entre Francesc Eiximenis, Bernat Metge i Sant Vicent Ferrer: clàssics i predicadors

El model i el nom d’una llengua plena

1412-1523. Una plenitud fràgil

Ausias i Joanot: amors i armes

Nobles i burgesos: temps de tertúlies literàries

Escriptores i lectores: entre sor Isabel de Villena i mossén Joan Roís de Corella

El castellà: una infidelitat precoç 

1523-1609. Entre la nostàlgia i el Renaixement

Valencià, castellà i llatí: la llarga digestió de les Germanies

L’Estat modern, la Inquisició i el teatre: el castellà guanya camins

L’explosió de la impremta i el canvi de llengua de cultura

Entre Pere Antoni Beuter i Onofre Almudéver: el tren de la modernitat

La València dels Nocturnos

1609-1707. Una llengua amb Furs en un regne sense moriscos

Entre el Tractat del pet, Pere Jacint Morlà i els dietaris: una literatura barroca

Les institucions com a defensa d’una llengua diversa

1707-1833. La llengua i la literatura del poble

A casa i al carrer: les paraules de la gent

El present com a trista evidència i el passat com a orgullosa consciència

Ros, Galiana, Escorigüela: a la recerca del model perdut

Un oasi menorquí?

El fil que no es trencà

1833-1906. Una Renaixença de poetes en un Estat-nació en plena construcció

Entre El Mole, La Donsayna i El virgo de Visanteta: lletres per al poble

Liberals, cultes i romàntics

De Marià Aguiló a Eduard Escalante: poemes, barricades i sainets

La Renaixença de Constantí Llombart i la Renaixença de Teodor Llorente

I si Blasco Ibáñez…?

Límits i enemics d’un renaixement

1906-1939. Aires nous i vells aires per al segle XX

Entre València Nova i El Cuento del Dumenche: alternatives polítiques, alternatives literàries

Pompeu Fabra: del barcelonisme al descobriment del mapa 

La recerca de la modernitat i l’ombra del segle XIX

La política i l’escola en una societat aclaparadorament valencianoparlant, encara

Entre Taula de Lletres Valencianes i Nostra Novel·la: els anys de l’esperança

Les Normes del 32 i les oportunitats d’una República breu

La guerra o el no-res

1939-1983. Salvar les paraules i salvar el futur

L’exili i les lletres

El desert, Lo Rat Penat i els anys de plom 

Modes, baralles i misèries en la València que escrigué Vicent Andrés Estellés

Entre Sicània i Maria Beneyto: dialogar amb les ombres

Joan Fuster i el gran salt 

Una nova literatura per a un nou món

El tortuós camí cap a l’oficialitat

Epíleg. Un manifest de futur

Literatura i lectors en la postmodernitat

Una unitat feble però necessària

El valencià, per què?